Els meus Genials Predecessors

Volum 1

"Aquest és, probablement, el llibre d'escacs que he llegit amb més plaer", ha escrit el britànic Nigel Short, derrotat per Gary Kasparov en la final del Campionat del Món de 1993, en la seva crítica per al Sunday Telegraph. En aquesta edició espanyola, que corregeix els errors de les publicacions anteriors, russa i anglesa, el lector quedarà impressionat per la sàvia barreja que Kasparov aconsegueix entre la seva condició de número un indiscutible des de 1985 i la seva passió per la història. En la seva profunda anàlisi dels campions del món - i dels jugadors que van deixar una profunda empremta sense aconseguir el tron - l'autor situa a cadascun en la seva època i disecta els trets psicològics que van influir en els seus partits. I en glossar-les, Kasparov fusiona totes les anàlisis que l'aficionat pugui desitjar, les realitzades en el seu dia pels protagonistes i els seus contemporanis, els posteriors dels Grans mestres, els dels ordinadors més potents dels nostres dies, i els del propi Kasparov, que posa especial cura en distingir les fonts per a un major plaer del lector. El passat, el present i el futur previsible es fusionen en aquest primer volum d'aquesta gran obra que tindrà cinc volums. Atès que la qualitat de les partides creix a mesura que s'acosten als nostres dies -tots els campions van aprendre dels seus predecessors-, cal preguntar: què dirà Short quan llegeixi les següents entreges?

Volum 2

Gary Kasparov encara era un nen quan Mikhail Botvinnik (1911-1995), el patriarca de l'escacs soviètic, va veure en ell un futur campió i un revolucionari, i el va acollir com a alumne preferit a la seva escola especial per a grans talents. Per molt clarivident que fos Botvinnik, no podia imaginar que aquest inquiet jove d'Azerbaidjan anava a diseccionar 30 anys després els partits de tots els campions del món amb una profunditat exemplar. En aquest segon volum, Kasparov analitza l'estil científic que va definir al seu estimat professor, l'harmonia gairebé poètica de Vasili Smyslov, la ment volcànica en erupció permanent de Mikhail Tal i la coherència i disciplina mental de l'únic campió no nascut a la URSS (o Rússia) dels que van regnar entre 1927 i 1972, l'holandès Max Euwe. L'obra es completa amb un homenatge a la justícia: Paul Keres, David Bronstein i Efim Geller van ser campions sense corona, no van arribar al tron per mala sort o per haver nascut uns anys abans o després, i és just que figurin en aquesta galeria de reis disseccionats, els rostres dels quals es poden observar en 64 pàgines (una per cada casella del tauler!) dedicades a fotos.

Volum 3

Els anys seixanta estaven galopant, quan un geni sord com Beethoven ens va recordar que la bellesa de l'escacs no es troba només en els sacrificis romàntics. Moltes partides de Tigran Petrosian impressionen perquè un fil melòdic uneix els moviments fins al final, gairebé sempre elegant. Tot i que l'armeni acostumava a escoltar a Txaikovski abans dels seus duels, un altre campió del món, Mijail Tal, va comparar el seu art amb el de Liszt, potser per la gran complexitat que els uneix: les sonates per a piano de l'hongarès són tan difícils d'interpretar com les subtils maniobres de Petrosian. Amagues per l'esquerra per llançar-se per la dreta, lliuraments de material a llarg termini i profilaxies prèvies fins i tot al pensament del rival defineixen un geni, injustament etiquetat pels seus empats sense lluita. Alguna cosa similar passa amb el seu successor, Boris Spasski, a qui podem comparar amb Mozart pel talent immens dels dos, encara que l'austríac era hiperactiu i l'ex-soviètic, avui francès, un às de la vaga. No obstant això, i tot i que gairebé sempre parlem d'ell com un actor secundari de la gran pel·lícula de Bobby Fischer, Spasski és un dels grans de la història, el desè campió del món, amb tot el merito. La seva obra i la de Petrosian es poden escoltar en aquest llibre sota la meravellosa batuta de Gary Kasparov, que també fa justícia a quatre que no van ser campions però sí virtuosos: Gligoric, Polugaievski, Portisch i Stein, els premiers de luxe d'un concert magistral.

Vol 4

Un geni, Gary Kasparov, analitza en detall un altre geni, Bobby Fischer, en un dels llibres més interessants que es poden escriure sobre escacs. Són dos dels jugadors més carismàtics i revolucionaris en més de quinze segles d'història documentada, però molt diferents entre si. Fischer va tenir una infància molt dura en un país, els Estats Units, on l'escacs es cuida molt a les escoles però no és popular com a professió. No obstant això, els seus impressionants triomfs contra les estrelles soviètiques van arribar en plena Guerra Freda, i això el va convertir en un heroi nacional, que també va sacsejar l'esport mental: milions de persones es van iniciar en el joc dels reis gràcies a ell. Quan Fischer es va proclamar campió del món, el 1972, Kasparov era un nen de nou anys, destinat per la seva mare a ser campió del món d'escacs, i educat especialment per a aquest objectiu amb un entorn molt favorable en un país on ser escaquista era una professió molt honorable. És gairebé impossible que un jugador, sigui quin sigui el seu nivell, no gaudeixi dels partits de Fischer. Per tant, és lògic que l'autor d'aquest llibre es dediqui a glosar l'obra del genial campió en el volum 4 de My Genial Predecessors. Un llibre imprescindible que inclou també 64 pàgines de fotografies.

Volum 5

Tres personatges fascinants, molt més enllà de la seva condició d'escaquistes, van ser les grans estrelles de l'esport mental entre 1975 i 2005. El més jove, Gary Kasparov, radiografià en aquest llibre amb la seva habitual precisió i brillantor l'obra dels altres dos, Víctor Korchnoi i Anatoli Karpov, que tant li van ensenyar. Aquestes tres K tenen en comú una vida novel·la, i també representen tres maneres d'entendre la vida a l'extinta URSS: Korchnoi i els dissidents; Karpov i la vella guàrdia del Kremlin; Kasparov i la perestroika. Però si només parlem d'escacs, tots tres són mites. Ningú discuteix que Karpov i Kasparov estan entre els cinc millors de tots els temps. Korchnoi no va ser campió del món perquè els seus millors anys coincidien amb els de Bobby Fischer i Karpov, però encara avui, lluita amb l'elit en un acte d'alta longevitat esportiva. El lector gaudirà en aquestes pàgines de molts dels combats més memorables mantinguts en el tauler durant l'últim quart del segle XX, així com de les valuoses aportacions i interpretacions de Kasparov. I, quan arribi a la darrera pàgina, probablement considerarà injust que l'escacs no s'escrigui amb K.