Les finales de peons són la quintessència de l'escacs. Els peons són les forces mínimes que poden acompanyar al rei per intentar aconseguir la victòria o evitar la derrota. Quan una partida arriba a aquesta situació, el resultat final es basa en sòlids principis lògics. A més, el partit podria desembocar en una final de dames si ambdós partits aconsegueixen coronar.
Algunes de les lleis generals de l'escacs són de poca o cap aplicació en finals de peons. La presència de columnes o diagonales obertes deixa de ser important, perquè no hi ha peces que les puguin dominar. En canvi, adquireixen un gran protagonisme les lleis de la geometria; però és una geometria que desafia els postulats d'Euclides, especialment el que sosté que la distància més curta entre dos punts és la línia recta. Quan els reis han de desplaçar-se d'una casella a una altra allunyada de la anterior, la distància (nombre de jugades que necessiten per anar d'una a l'altra) és la mateixa tant si segueixen un camí recte com una trajectòria trencada.
L'estudi dels finals de peons servirà no només per augmentar l'habilitat d'un jugador en aquest tipus de posicions, sinó que també l'ajudarà a millorar en altres fases del joc. Per exemple, l'avantatge d'espai, que resulta important a la meitat del joc, al final de peons pot ser vital. A més, són adequats per entrenar el càlcul de variants.
Conèixer les estratègies dels finals de peons, no només ajudarà quan la partida arribi a fase asa, sinó que permetrà decidir si es canvien o no les últimes peces que queden al tauler per desembocar en un final de peons.
En aquesta obra només figuren posicions que s'han donat en partides, excloent els estudis que, en gran nombre, han estat compostos per analistes. Aquest llibre és el resultat d'una cuidadosa selecció d'exemples pràctics i d'una meticulosa anàlisi, sempre amb l'ajuda d'ordinadors.
Jacinto Gil Sierra també és l'autor de Antologia dels finals de torre i Antologia dels finals d'alfil.
Català
Español
English